El poder de la informació.

Washington temeroso del creciente poderío militar chino. Horror!
Ens imaginem un imperi de soldats xinesos preparats per dominar el món i imposar-se a totes les nostres societats. Estats Units totalment desesperat perquè podria arribar a perdre el control del món, i deixaria de ser la potència número u!
Si seguim llegint l'article trobem una dada que, com sempre que les notícies proporcionen dades numèriques, ens impacta: la xifra de dòlars que actualment el govern de la Xina està invertint en armament*. Quina situació més perillosa!
Abans d'arribar a conclusions precipitades, analitzem quina és la despesa actual que té EEUU en armes: cada ciutadà nord-americà gasta en despesa militar quaranta-dues vegades més que un ciutadà xinès.
Potser ens hauríem de plantejar si el titular s'hauria de canviar per China temerosa del poderío militar norteamericano.

Un altre exemple és el del diari francès Le Figaro, que juntament amb Le Monde és dels més neutrals (o com a mínim ho era fins ara).
La qüestió és que fa poc més de quatre anys el propietari d'aquest diari va morir, i la seva empresa es va posar a la venta. Un 40% del diari és a mans d'un empresari que es dedica al món armamentístic. L'altre 40% és de la financera nord-americana Carlile, que és controlada actualment per Bush pare, i la resta en petits inversos.
Bé, que ens n'esperem d'aquest diari? Què pretenia saber França sobre la guerra de l'Iraq, per exemple, si a darrera del diari més llegit hi ha el món de les armes i el món de la política nord-americana?

La televisió, la premsa, la ràdio.. els mitjans de comunicació de masses estan sustentats per grans empreses, i per tant grans interessos. Pensem què llegim i on ho llegim.
Això si, no deixem de llegir!

*Extret d ''Un altre món'', d'Arcadi Oliveres.

Aprendre a canviar.

Davant d'una situació alarmant com és que la societat, l'economia i el nostre model de vida predominant, l'anomenat sobrecreixement, és totalment insostenible des de diversos punts de vista, des de l'ecològic al social, hem de ser capaços de recórrer a quatre eines de les que, tot i que de vegades no en siguem conscients, tots els habitants del primer món gaudim per tal de crear una veu pròpia, allunyada d'interesos comercials i polítics:
-la informació, la preparació, la divulgació i la reacció.